Gràcies per fer ciutat!
Diuen que una de les fites més difícils és ser profeta en la pròpia terra. Ahir una desena de persones i entitats ho va aconseguir i van recollir amb gran emoció les Medalles d’Honor de la ciutat, la major distinció amb què Sabadell premia els seus fills i filles més il·lustres.
En un acte com aquest, any rere any il·lusionant, em sento plenament satisfet de veure com Sabadell bull, com hi ha tantes i tantes persones amb constància, amb valors, que tenen una fita molt clara i que l’aconsegueixen per a ells, per als qui els rodegen i per a la ciutat.
Pujar a l’escenari i recollir una medalla proposada i atorgada per aquells que conviuen amb tu i que, amb aquesta distinció et diuen “Endavant!” és, de ben segur, una enorme distinció. Moltes gràcies a tots per fer ciutat!
En un acte com aquest, any rere any il·lusionant, em sento plenament satisfet de veure com Sabadell bull, com hi ha tantes i tantes persones amb constància, amb valors, que tenen una fita molt clara i que l’aconsegueixen per a ells, per als qui els rodegen i per a la ciutat.
Pujar a l’escenari i recollir una medalla proposada i atorgada per aquells que conviuen amb tu i que, amb aquesta distinció et diuen “Endavant!” és, de ben segur, una enorme distinció. Moltes gràcies a tots per fer ciutat!
1 comentari:
Sóc una iaia de Sabadell de casi 90 anys, i vull expressar la meva satisfacció per tots els serveis que rebo. Tinc telealarma, una senyora que em ve a dutxar cada setmana i gaudeixo cada any de les vacances gent gran. Tinc amigues a altres poblacions i parents a Lleida, i sé que som una ciutat privilegiada pel que fa a la gent gran. Som una ciutat model en serveis per a la gent gran.
Per això he demanat a la meva néta que escrigui aquestes paraules per agrair-vos de tot cor tota la feina que feu per la gent gran. La gent gran sovint no ens queixem, i aguantem resignadament pensions baixes, sobretot les vídues com jo. Per això, us vull dir que ajudar-nos significa molt: qualitat de vida, possibilitat d'anar vivint a casa meva i seguir fent una vida autònoma, que és el que vull, tant de temps com sigui possible.
Moltes gràcies
Eva García Palomares
Publica un comentari a l'entrada