Us transcric l'article que he publicat avui el Diari Sabadell sobre la Diada Nacional.
Acabem de commemorar novament la Diada Nacional de Catalunya, en record de l’11 de setembre de 1714. Una Diada que ha conjugat, una vegada més, la festa i la reivindicació. Ara, avui, en els temps en què vivim, aquest component reivindicatiu és fonamental, i més especial que mai, en raó de la necessitat de Catalunya de comptar amb el recursos econòmics que li són absolutament imprescindibles per expressar-se i funcionar com a país. Catalunya no pot continuar progressant sense disposar dels recursos econòmics necessaris, i no només des de l’àmbit de la pròpia Generalitat com a institució de l’autogovern català, sinó també i especialment pel món municipal. Les ciutats, viles i pobles de Catalunya continuen sent la base de l’atenció a la ciutadania, el lloc on es busca la primera solució a les necessitats i demandes en tots els àmbits i per continuar donant-hi resposta necessitem comptar amb els recursos que per justícia ens corresponen.
La d’enguany ha estat una Diada caracteritzada per la unitat per tal que Catalunya pugui comptar amb aquests recursos tan necessaris i, alhora, tan justos i legals, en compliment del que dicta l’actual Estatut d’Autonomia de Catalunya. I ha estat també una Diada d’unitat al món local. Precisament el dia abans de la Diada, una representació molt àmplia d’alcaldes i alcaldesses de tot el territori català, vam fer un acte al Palau de la Generalitat per reclamar un nou model de finançament pels Ajuntaments. Tenim un model pre-democràtic: en els darrers trenta anys no s’ha abordat la reforma del finançament de les corporacions locals i és ineludible que es faci d’una vegada per totes. Així li vam traslladar al President Montilla alcaldes i alcaldesses de tots els colors polítics. Els Ajuntaments catalans som una part fonamental de la governació de Catalunya i, en aquesta època de crisi que estem vivint, hem d’afrontar encara més actuacions, especialment en l’àmbit social. Continuarem donant resposta, però ens cal el reconeixement econòmic just i necessari per fer-ho possible.
El professor d’Història Moderna i Comtemporània de la UAB, Josep Puy, va recordar ahir en la seva conferència de l’11 de setembre a la Masia de Can Rull un fet històric protagonitzat per Josep Irla, President de la Generalitat en l’exili des de l’any 1940. Quan el govern de la Generalitat, al febrer de 1939, va sortir de Catalunya davant de l’arribada de les tropes franquistes, va donar tots els fons de la Generalitat al govern de la República, que també marxava cap a l’exili. Pocs anys després, Josep Irla va reclamar a José Giral, president de la República en l’exili, el retorn dels fons per donar suport a tot el conjunt de catalanes i catalans exiliats fora de Catalunya. La història sovint dóna voltes i ara ens tornem a trobar en un moment on des de Catalunya reclamem el que és nostre, el que ens cal per tirar endavant com a país i com a societat. I per això, per fer possible un bon acord per Catalunya, és imprescindible la unitat social i política.
Recordant Josep Tarradellas, en el seu primer decret presidencial : "Catalans, no oblidem mai que tots units arribarem a obtenir allò que durant tants d'anys hem desitjat. Per a aquesta obra indispensable, Catalunya necessita de tots els seus fills: és massa petita per deixar-ne perdre cap; és prou gran perquè tots hi capiguem”.
La identitat catalana és més forta que mai. La construïm i reforcem cada dia les persones que vivim i treballem a Catalunya. La conformen les nostres institucions, els nostres pobles i ciutats, la gent que sentim el nostre territori com la nostra casa comuna. I, més que mai, hem de fer palesa la nostra identitat sense oblidar el passat, orgullosos de tot el que hem viscut, aprenent de la nostra història, superant debats innecessaris i mirant el futur i els reptes que tenim per endavant: un bon finançament per Catalunya, el compliment de l’Estatut i el desenvolupament de les polítiques i accions que calguin per construir entre tots i totes el millor estat del benestar possible. Amb l’horitzó d’una Catalunya cada dia més solidària, justa, integradora i sostenible.
Avui, al setembre de l’any 2008, la unitat es manifesta per la reivindicació del que és just per Catalunya i per a tota la seva ciutadania. Ara commemorem altres temps i altres èpoques prou importants per al país però també, des de la història, construïm plegats el futur. Des de la il·lusió i el compromís pel nostre país compartit i renovat cada dia.
En aquesta línia, a Sabadell, un any més, hem viscut un acte unitari d’entitats, associacions, institucions, sindicats, mitjans de comunicació i partits polítics davant el monòlit a Lluís Companys. L’ofrena floral, en la qual hi van prendre part prop de 70 entitats, és el reflex de la unitat i el respecte per la pluralitat i diversitat que mai ningú podrà trencar. Visca Sabadell i Visca Catalunya!