Solidaritat des del Parc Agrari
Avui he tingut l’oportunitat de veure el Parc Agrari en l’època de màxima activitat i de compartir una estona amb els responsables de la Cooperativa COAGSA, que gestiona la finca municipal. Hem decidit que el 20 per cent de tots els productes que es conreen al Parc Agrari es donaran al Rebost Solidari. És una manera de mantenir l’interès ecològic del Parc Agrari i, alhora, de donar un vessant solidari a aquest espai de la ciutat. L’aportació dels productes dels terrenys municipals dotarà d’aliments al Rebost Solidari i contribuirà a ajudar les famílies de Sabadell que travessen dificultats econòmiques.
Entre els aliments que rebrà el Rebost Solidari hi ha part de les patates que aquest matí s’estaven collint. Us convido a visitar el Parc Agrari, perquè si no el coneixes sembla impossible creure que tan a prop de casa conservem aquest espai de conreu.
Entre els aliments que rebrà el Rebost Solidari hi ha part de les patates que aquest matí s’estaven collint. Us convido a visitar el Parc Agrari, perquè si no el coneixes sembla impossible creure que tan a prop de casa conservem aquest espai de conreu.
4 comentaris:
Una bona mesura, en temps de crisi, tot suma i és una manera d'invertir la recol·lecció d'aquests aliments
Hola,
(Perdò per l'offtopic)
Sóc una veïna d’Arraona-Merinals, una persona que ha nascut al barri i que encara hi viu.
Tinc 41 anys i en aquests anys he anat veient la transformació del meu barri, primer lentament i en els últims anys potser amb una velocitat més ràpida.
El meu habitatge ha estat un dels afectats amb aluminosi, i actualment visc en un pis nou.
Hem esperat molts anys per veure’ns en un pis mínimament digne.
Tot i que semblava que no arribaria mai, ara fa just un any que gaudim de tenir espai, no emmalaltir amb les humitats que envaïxen casa nostra o fins i tot poder viure sense veure com tot al teu voltant està tant degradat que no creus possible que “tu” estiguis vivint en un pis així.
Situació més pròpia d’un reportatge de televisió on expliquen les condicions en les què moltes persones sobreviuen cada dia que de la teva vida real.
Sí, aquest és el meu sentiment. Un sentiment agredolç, meitat alleugeriment i meitat tristor pels anys que les administracions ens han ignorat, depreciat i maltractat.
Però quan pensava que tot havia acabat , comencen a foradar davant de casa meva. I quan dic davant vull dir a 15 metres de la meva cara.
La nova fase de la que vostè parla amb tanta alegria, començada a l’antiga plaça Perú, ens ha tornat a la realitat.
Al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya amb número d’expedient 2007/029237/B he pogut trobar alguna informació de aquest projecte.
Jo qualifico d’inacceptable i vergonyós el que estan fent.
Com es possible que totes les administracions implicades hagin donat per bo un projecte que deixarà encaixonats a tants veïns? La plaça on s’han d’ubicar els nous habitatges no es suficientment gran perquè tots tinguem les millors condicions? A tothom li es igual?
Pot revisar el punt 1.7 del mencionat projecte? Parla de la coherència de l’espai final, cosa que evidentment no es durà a terme, però sobretot de la pressa, de “accelerar el procés de remodelació i escorçar-lo en el temps”. Em sembla molt bé, però amb quin cost? Suposo que políticament això és un tema que s’ha de tancar d’una vegada per totes.
Ajudi’ns en aquest tema.
Faci d’enllaç amb les altres administracions. És una cosa què a instàncies d’altres ja ha fet abans.
El convido senyor alcalde a que vingui a casa meva, surti vostè a la terrassa i pugui comprovar en persona que vol dir tenir per sempre més a 15 metres una paret de ciment. No li dic de forma metafòrica, el convido de veritat. Ho faria?
Benvolguda Carmen,
m'agradaria molt poder ajudar, però necessito un contacte teu. Me'l pots fer arribar? Mitjançant el bloc ja va bé.
Gràcies per la teva confiança
Benvolguda Carmen,
gràcies per escriure'm. M'agradaria poder col·laborar, però necessito que em facilitis algun contacte teu. Ho pots fer mitjançant el bloc.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada