Del Principal al Castell de Can Feu

La ciutat no és un espai aïllat, que conviu al marge i d’esquenes als aires dels temps. Sabadell va patir les conseqüències d’un creixement demogràfic desmesurat, per exemple, al 1963, amb més de 120.000 habitants la ciutat havia duplicat la població de 1950, i el 1974, amb 180.000, l’havia triplicada. La primera conseqüència evident és una expansió urbana produïda sense ordre ni concert.
Anys enrera no hi havia la preocupació actual pel valor patrimonial dels edificis. Els interessos globals eren d’altres i quedaven lluny els valors del medi ambient, dels espais naturals, de la preservació de la nostra identitat i dels nostres orígens.
Els temps han canviat i avui les ciutats són un espai per disposar de la millor qualitat de vida possible, gaudint de la cultura, d’entorns patrimonialment valuosos, d’espais de lleure i de natura. Aquesta és la ciutat del segle XXI, una ciutat que posa tots els esforços en recuperar el millor de la seva història i també en crear història des del present.
La Casa Duran, el Despatx Lluch, l’hostatgeria de la Salut, la Masia de Can Rull, els safareigs de la Creu Alta, Can Balsach, els Vapors Codina, el mercat de Sant Joan són el resultat d’aquesta nova inquietud de preservar i conservar el nostre patrimoni. De valorar els nostres tresors i perpetuar-los per a les generacions futures amb usos que donen resposta a les necessitats actual.
Una menció especial mereixen El Principal i el Castell de Can Feu. Amb el Principal hem recuperat l’únic teatre que ens quedava del segle XIX i un dels més antics de Catalunya. Però, sobretot, hem recobrat una part molt important dels records de milers i milers de sabadellencs i sabadellenques. El cinema amb encant però en procés de degradació d’abans, espai de records, d’intimitats i trobades... avui per primera vegada és un teatre amb un escenari adequat. Un espai que segueix sent un punt d’encontre, per començar a escriure els primers paràgrafs d’històries personals futures.
Ara comença una altra recuperació emblemàtica: la del Castell de Can Feu, que també forma part del tant enyorat bosc de Can Feu. Es tracta d’un edifici singular, que forma part del paisatge de la ciutat i que no podem permetre que sigui engolit per la història.
Avui estem obligats, per responsabilitat social, a aprendre de la història i apostar de forma decidida pels valors del benestar, la cultura, la conservació del medi ambient i patrimonial.
Diuen que la bellesa només està als ulls d’aquell qui estima, jo crec que el cor, la passió per una ciutat i les seves persones és segurament la millor guia per a prendre decisions encertades.
De fet, actualment el nombre d’elements protegits pel Pla de Protecció Patrimoni de Sabadell –arquitectònic, arqueològic i ambiental– és de 618, mentre que l’any 1988 era de només 161 elements –tan sols arquitectònics–. Un bon signe i la millor garantia per a conservar tot allò que no ens podem permetre el luxe de perdre amb el risc de sentir-nos estranys a casa nostra.
Del Principal al Castell de Can Feu hi ha un bon tram fet, un cim assolit per continuar caminant. Els nostres objectius ara han d’encaminar-se vers el Vapor Turull i la recuperació dels Molins del Ripoll.
Hannah Arendt, la filòsofa política més important del segle XX, deia que la tradició té a veure amb allò que decidim valorar i conservar per al futur. Fem de Sabadell una ciutat amb tradició que sap mirar cap al futur. Una ciutat que ens enorgulleixi perquè ens faci ser millors persones.