.

27/2/07

Gràcies per seguir el meu bloc!

Fa només unes setmanes que faig servir aquest mitjà per contactar amb vosaltres, per traslladar-vos algunes reflexions i idees sobre temes diversos que crec que poden ser d’interès per compartir.

Avui vull aprofitar per saludar-vos a tots els que us connecteu i demanar-vos que em feu les aportacions i preguntes que cregueu oportunes. Respectant el criteri de molts de vosaltres que teniu interès en alguns temes però que no voleu que pengi les vostres preguntes o suggeriments al bloc sinó que us contesti personalment, voldria enviar-vos una cordial salutació cibernètica.

26/2/07

Els serveis públics a examen


Fa unes setmanes la Federació de Municipis de Catalunya va fer una enquesta entre els adherits per a poder conéixer quina valoració donaven a les empreses que presten serveis als seus pobles i ciutats. De la valoració que en van fer, van suspendre RENFE, Telefònica, Correus i Fecsa-Endesa, entre d'altres.


És a dir, que a criteri dels responsables de l'administració local la gestió d'aquests serveis ha de millorar tant la seva prestació com la gestió.


En aquests dies que han emergit amb força les clares deficiències de RENFE-Rodalies i la conseqüent i més que justificada queixa dels ciutadans i ciutadanes, els Ajuntaments hem traslladat en moltes ocasions la preocupació per aquestes deficiències. I no només aquestes. És històrica la nostra queixa per les barreres arquitectòniques de les estacions, les estacions obsoletes i la falta d'inversió per construir-ne de noves.


És possible que després de les últimes situacions i problemes poguem començar a notar la millora amb l'aplicació de tan reivindicades millores. Ja és hora!!

Presentació a Brussel·les de la Guia d'Europa

Assistents a la presentació de la Guia d'Europa a la seu de la delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les

L'ampliació de la Unió Europea i l'establiment de les perspectives financeres per al període 2007-2013 obre un nou escenari de relacions entre els estats membres i la Unió. Des de la Federació de Municipis de Catalunya hem volgut apropar la informació actualitzada del nou procés als Ajuntaments. La nova guia "Europa més a prop", 2a part, actualitza les dades sobre la política de la cohesió econòmica, social i territorial en aquest període i analitza el seu impacte en els ens locals de Catalunya. Ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Diputació i de la delegació del govern de la Generalitat a Catalunya.

La Comissió Europea ha definit per als propers anys l'acció de la UE, que s'ha de centrar en 3 grans prioritats:

- Impulsar el creixement sostenible amb més i millors llocs de treball
- Els interessos de la ciutadania europea
- Europa ha d'ocupar un lloc de primer ordre en l'escenari mundial

D'altra banda, la Comissió Europea es planteja els següents reptes per enfortir la política de cohesió econòmica i social de la UE per al període 2007-2013.

Reducció de les diparitats a la UE ampliada
Al voltant del 92% de la població dels nous estats membres viu en regions amb un PIB per habitant inferior al 75% de la UE-25 i aproximadament dues terceres parts ho fa en regions amb un PIB per habitant inferior al 50% de la mitjana.

Reforçament de les prioritats de la UE
Perquè la UE desenvolupi el seu potencial econòmic, totes les regiosn i la població han de poder contribuir a aquest creixement. El reforçament de la competitivitat regional a tot el territori de la Unió contribueix a avançar cap a l'objectiu de Lisboa perquè la UE esdevingui el 2010 l'economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món.
Promoure un desenvolupament més equilibrat i sostenible
Les regions que pateixen febleses estructurals que limiten la seva competitivitat i que els impedeixen contribuir plenament al creixement econòmic sostenible de la UE tendeixen a ser aquelles que tenen una productivitat i unes taxes d'ocupació baixes.
Perquè aquestes regions puguin convergir amb la mitjana comunitària és necessari que tinguin nivells adequats d'infrastructura física. Per exemple, xarxes de transport, de telecomunicacions i d'energia eficients i de capital humà, a més d'una mà d'obra qualificada.

Presentació de la Guia amb Mireia Solé (sots-delegada del Govern de Catalunya a Brussel·les) i Agustín Fernández (Diputació de Barcelona)



Pensar en els ciutadans per fer les ciutats. Aquesta es la clau per afrontar els reptes dels nous temps

He tingut l’honor de moderar el debat d’una taula rodona en què han participat Josep Fèlix Ballesteros com a candidat a l’alcaldia de Tarragona pel PSC, Javier Torres de l’executiva federal del PSOE i candidat a l’alcaldia de Granada, Anne Hidalgo com a primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Paris i Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona.

Aquest honor no m’ha impedit gaudir de l’oportunitat de compartir la convicció de que el socialisme democràtic no només ha estat el millor projecte de progrés des de sempre sinó que, a més, és la millor proposta pel present i pel futur per cadascun dels nostres municipis. Perquè cal pensar en els ciutadans i ciutadanes per fer ciutats i pobles de tots i per a tots. I aquesta és la principal aportació del socialisme democràtic.

Avui, en un moment en què la societat té per endavant nous reptes es requereixen noves solucions, imaginatives i innovadores. De vegades renovant les fórmules de sempre i adaptant-les als nous temps i de vegades renovant-les totalment, però partint s
empre d’uns conceptes necessaris i bàsics:

  • Proximitat amb els ciutadans,
  • Sensibilitat amb els seus plantejaments i les seves necessitats,
  • Compromís renovat per construir el futur conjuntament,
  • Talent per desenvolupar accions i polítiques imaginatives.
  • Sostenibilitat en tots els àmbits,
  • Dinamisme, pel progrés econòmic,
  • Igualtat i Cohesió social com a eixos vertebradors d’una societat canviant,
  • Civisme per compartir l’espai públic que és de tots,
  • Tolerància per entendre’ns, per comprendre’ns, per respectar-nos,
  • Solidaritat, una exigència renovada,
  • Convivència per gaudir des de la llibertat individual i col·lectiva.


Aquests i d’altres conceptes han de ser i són l’eix vertebrador de l’acció política del segle XXI.

Avui, a la taula rodona que hem compartit, hem pogut constatar que aquests principis són els protagonistes arreu: des de París a Granada passant per Tarragona i arribant a Barcelona o Sabadell.

22/2/07

La co-gestió dels Centres Cívics

Si vols pots escoltar el meu comentari de veu

Diuen que la confiança no es dóna ni es regala, que és un tipus de relació, de seguretat en l’altre, que s’adquireix amb el temps. Els ajuntaments democràtics porten més de 27 anys demostrant, dia a dia, que no són només l’administració més propera, sinó també una administració eficaç, àgil i atenta al dia a dia i a les necessitats dels nostres veïns i veïnes.

Una ciutat de qualitat significa moltes coses, i inclou necessàriament la participació dels ciutadans en el govern local, per omplir de força els fonaments democràtics de les nostres ciutats i dotar-nos d’eficiència i qualitat. A banda de molts altres aspectes, la ciutat també ha de comptar amb una descentralització funcional, que consideri la distribució equitativa en el territori dels seus serveis i equipaments urbans. Aquesta millora qualitativa de la vida de les persones es tradueix en els centres cívics. Espais de convivència, de participació ciutadana, de formació, de relació i qualitat de vida, d’apropament dels serveis de l’administració a les persones, que són la veritable raó de ser dels ajuntaments democràtics.

Per això ens congratulem que el diàleg i la confiança mútua hagin permès que la Generalitat i els ajuntaments formin una comissió mixta per abordar com es gestionen. Tal com va dir el conseller Puigcercós, cal avançar cap a una cogestió que millori la gestió d’aquests equipaments, amb visió de proximitat i amb consells locals presidits pels alcaldes i alcaldesses. Des del naixement dels centres cívics, els nostres ajuntaments han crescut, en experiència, en mitjans i possibilitats. Reivindiquem més competències per poder desplegar tot el potencial i l’efectivitat que representa el nostre govern de proximitat. Per això ens felicitem d’aquest acord que ens permet participar i promoure els centres cívics. Els ajuntaments tenim la maduresa democràtica suficient i la necessitat real —que cal fer efectiva— de tenir més recursos i possibilitats d’exercir el nostre govern.

Deia al principi d’aquest article que la confiança es construeix amb el temps. Avui la confiança entre la Generalitat i els ajuntaments no comença de zero, partim d’acords com els portats a terme entre la Federació de Municipis de Catalunya i la Generalitat, que inclouen temes tan importants com el pacte nacional per a l’educació, l’acord per fer més places d’escoles bressol conjuntament, els plans territorials de salut, els consorcis per a l’ocupació i el pla de sanejament d’aigües residuals urbanes, entre d’altres. Des d’aquest compromís per la confiança i l’aposta comuna per uns centres cívics de qualitat, com a president de la Federació de Municipis de Catalunya i com a alcalde de la ciutat de Sabadell, ens felicitem perquè el diàleg i la cooperació sigui la via escollida per sumar esforços i recursos per donar el millor servei possible als ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles i ciutats.

17/2/07

Nosaltres sempre hem confiat en els ciutadans i ciutadanes

[Resum de la meva intervenció al Consell Nacional del PSC on s'han ratificat les llistes per a les eleccions municipals]

Fa 27 anys que vam passar d’un llarg període de silenci i de falta de llibertat a l’esclat d’una societat democràtica i lliure, que podia escollir i decidir on volia anar. En aquests 27 anys el nostre país, les nostres ciutats, els nostres pobles han canviat molt. S’han transformat completament. I una part important de feina d’aquesta transformació l’han fet els regidors i regidores, els alcaldes i alcaldesses, especialment els que representem el projecte socialista.

Ho hem dit moltes vegades: el nostre sempre ha estat un projecte municipalista. Des d’aquelles primeres eleccions, el 3 d’abril de 1979 en què vam obtenir 928 regidors a Catalunya, passant per les del 8 de maig de 1983 en que en vam aconseguir 1.749, fins els que tenim ara.
Com us deia, han estat molts els que han estat protagonistes durant aquest temps. Des d’aquells pioners de la democràcia que van començar a governar els pobles i ciutats amb més il·lusió que experiència, amb més passió que coneixement de com funcionava l’administració, ells i tots els que han vingut després han estat els protagonistes de liderar des del municipalisme el progrés que avui tenim a qualsevol racó de qualsevol poble, de qualsevol ciutat. I ho han fet gairebé amb minses competències i encara amb menys recursos.

El dia 27 de maig proper tenim la gran oportunitat d’aconseguir una segona gran transformació de Catalunya perquè ara comptem amb un govern que valora i comprèn el que signifiquen els governs locals pel progrés del país. Tenim un govern que sap que per fer possibles les escoles bressol que el país necessita hem de treballar junts. Comptem amb un govern que sap que per millorar els serveis sanitaris al territori hem de treballar junts. Tenim un govern que sap que junts podem fer possible l’accés a l’habitatge a preu social per a més gent. Tenim un govern que sap que els governs locals estem al seu costat per a les millores de les infrastructures que el país necessita. Tenim un govern que ens escolta, que confia en nosaltres, que ens estima. I no només perquè el seu president, José Montilla, hagi estat alcalde sinó perquè l’esperit municipalista impregna el conjunt del govern.

I és possible que alguna vegada en algun tema concret puguem discrepar. És normal. Ha de ser normal. Però l’esperit de treballar junts és el que presideix la relació entre el govern i els Ajuntaments. I ara en el nou marc que ens dona l’Estatut en què el municipalisme és més protagonista podem fer més coses, moltes més.

Els ciutadans i ciutadanes ens demanen als alcaldes i alcaldesses socialistes que donem resposta als problemes que tenen, a les seves necessitats. Més enllà que siguin competència nostra. I això és lògic. Perquè confien en nosaltres, perquè saben que som persones no només de paraules, sinó de fets. Per això venen. Saben que més enllà de les competències que tenim, el nostre interès es solucionar els seus problemes i, al mateix temps, que es generin noves oportunitats, un nou futur. I encara més des del projecte socialista. El projecte del SÍ:


  • Sí al coneixement, perquè obre les portes al progrés
  • Sí a l’esport, perquè és treball en equip, esforç i superació
  • Sí a la cultura, perquè ens fa més lliures

  • Sí a les infrastructures, perquè són riquesa i competitivitat

  • Sí a atendre a les persones que ho necessiten, perquè és solidaritat i justícia

  • Sí a l’habitatge social, perquè és igualtat d’oportunitats

  • Sí a la preservació del medi natural, perquè és garantia de futur

  • Sí a la millora de l’espai urbà, perquè és qualitat de vida

  • Sí al civisme, perquè és respectar el que compartim

  • Sí a la integració, perquè fa créixer la democràcia

  • Sí a la convivència, perquè el respecte és la llibertat dels altres

  • Sí al Progrés

  • Sí al Benestar

  • Sí a aconseguir pobles i ciutats per viure, per conviure, per treballar, però, sobretot, on puguem ser feliços.

I per aconseguir-ho, es requereix, més que mai: comprensió, compromís i confiança. Si treballem com ho hem fet fins ara, amb la mateixa il·lusió, amb la mateixa passió, amb la mateixa convicció que la nostra gran força es troba als Ajuntaments, estic convençut que a les properes eleccions municipals els ciutadans i ciutadanes sabran valorar-ho i ens tornaran a donar la seva confiança de forma majoritària.


Si en aquests 27 anys hem fet tant amb tan poc, ara amb l’experiència i amb les noves oportunitats que se’ns presenten, què no farem!


Nosaltres sempre hem confiat en els ciutadans i ciutadanes. Si el proper 27 de maig la ciutadania ens dona una vegada més la seva confiança, junts podrem aconseguir els pobles i ciutats que somiem.

16/2/07

El temps, gran escultor de la ciutat i les seves entitats

Quina és la veritable edat d’una persona o d’una entitat? N’hi ha que tenen una edat física de 70 anys, un cor de 18 anys, la mirada d’un nen... hi ha tantes edats en un mateix individu! L’edat física, espiritual, emocional... potser en harmonitzar les nostres edats consisteix l’art de viure.
N’hi ha que amb el temps es fan forts, savis i millors com les entitats de la nostra ciutat. El temps, aquell gran escultor! que deia l’escriptora Marguerite Yourcenar. De ben segur que el temps esculpeix de cadascú el seu veritable rostre.
M’emocionen els aniversaris perquè signifiquen tantes coses! Sobretot els aniversaris que reuneixen la unió de més d’un, d’allò viu, aquell centre o entitat, creat des de l’entusiasme comú de vàries persones. Sabadell, ciutat d’entitats[1], ha aportat algunes de les forces econòmiques, socials i culturals més importants de Catalunya. Junts fem ciutat des de fa moltes dècades, des de la tradició i la innovació.
Les coses més importants són fràgils: l’amor, l’amistat, fins i tot la pròpia vida. Per això cal esmerçar-hi tota la cura i atencions per enfortir allò tan valuós que requereix tota la nostra vigilància. Una ciutat dinàmica, emprenedora, amb persones generoses que després de la feina i els entrebancs del dia a dia dediquin part del seu temps als altres diu molt d’una forma de ser importantíssima però que pot ser tan fràgil com un castell de sorra. Una obra bella i efímera sotmesa a continus perills, per això les entitats de la ciutat són com les bigues, les columnes vertebradores que donen cos, força i solidesa a la nostra ciutat.
El nostre cor té l’edat d’allò que estima, per això tot i que sumant les edats de les nostres entitats, superem el mil·leni, la ciutat, les seves entitats i persones, conserven la mirada expectant, plena d’espurnes d’il·lusió dels principis.
Tot i que cal remuntar-se molts anys en el temps no puc evitar imaginar que les nostres entitats, tan antigues i fortes, van començar sense recursos, amb més il·lusió que diners, amb el risc d’un futur incert.
El temps, de nou gran escultor, ha donat a cadascú la importància que té, i avui podem dir orgullosos que Sabadell té algunes de les entitats més antigues, històriques i tradicionals de Catalunya.
Sabadell, una ciutat al servei de les persones. Què significa aquesta frase? Significa que tota la ciutat, no només l’administració, sinó tota la ciutat amb les seves entitats culturals, esportives, solidàries, empresarials... està al servei de les persones. Sense el seu esforç, la seva tenacitat i coratge, els ciutadans de Sabadell no tindrien els serveis, les oportunitats i possibilitats d’una veritable ciutat emprenedora i activa.
L’encantadora actriu Katherine Hepburn deia en to de broma que quan més s’envelleix més s’assembla el pastís d’aniversari a una desfilada de torxes. Pel que fa a les nostres entitats, a les nostres persones només desitjo que aquest camí de llum i de temps sigui el més llarg i brillant possible!

[1]El Cercle Sabadellès 1856 i la Banda de Música de Sabadell, 150 anys cadascuna, són seguides amb pocs anys de diferència amb la Germandat de Sant Antoni Abad, la colla Vella fundada l’any 1871 i l’Orfeó de Sabadell del 1904. Altres entitats amb més de 80 anys de la nostra ciutat són el Centre Parroquial de Sant Vicenç i de la Societat Cultural i recreativa el Ciervo. I pel que fa als aniversaris podem celebrar el 65 aniversari del Niu D’Art de Sabadell, la seixantena d’anys de l’Institut Sallarès i Pla i Sabadell Sardanista, 50 anys de la Societat Coral Estrella Daurada, la Joventut de la Faràndula i de Joventuts Musicals, 35 anys de l’Òmnium Cultural, 30 anys de l’Esbart Sabadell Dansaire i de la Lliga dels Drets dels Pobles, 25 anys dels Amics de l’Òpera de Sabadell i el 20è aniversari de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Juntament amb entitats tan emblemàtiques com la Caixa Sabadell, fundada l’any 1859, el Banc Sabadell del 1881 i la Cambra de Comerç del 1886 així com les associacions de veïns nascudes amb els barris és pot veure una mostra representativa però incompleta d’algunes de les nostres entitats més rellevants.




15/2/07

Els Ajuntaments, pel diàleg i l'acord en la gestió dels equipaments cívics

Després de dos dies de contactes intensos entre la Conselleria de Governació i Administracions Públiques i la Federació de Municipis de Catalunya per la gestió dels equipaments cívics s’ha reprès el fil proposat per mi mateix a la comissió de govern de dilluns passat. En aquesta reunió, vaig demanar que es creés una comissió mixta específica per tractar aquest tema. Aquesta comissió ha de tenir representativitat de la Conselleria i dels alcaldes i alcaldesses, especialment els que tenen als seus municipis equipaments cívics de titularitat de la Generalitat.
Les converses mantingudes durant els dos darrers dies apunten en bona direcció. En qualsevol cas, el proper dimarts a les 12 del migdia, alcaldes i alcaldesses que comptem amb aquest tipus d’equipaments ens reunirem a la Federació de Municipis per acabar de definir la posició comuna a mantenir davant la Conselleria per tal d’arribar a una solució que permeti donar el millor i més complert servei a les persones que en gaudeixen. Des de la conselleria s’ha fet arribar la sensibilitat positiva i la voluntat d’avançar en aquesta línia.
Des de la Federació reiterem la voluntat que des de la lleialtat institucional, la confiança mútua i el diàleg puguem arribar a la solució més adient en benefici de la ciutadania.

14/2/07

El govern de Catalunya trenca la confiança dipositada en els ajuntaments per la gestió dels centres cívics

Amb la decisió de deixar sense efecte l'anterior acord de govern que traslladava la cogestió dels centres cívics i casals de gent gran, entre d'altres equipaments, el Govern ha trencat la confiança que havia dipositat de traspàs de competències als ajuntaments.

Cal recordar que des del Partit dels Socialistes sempre s'ha demanat el traspàs al 100% d'aquests equipaments perquè entenem que des de la proximitat es pot administrar millor i donar més i millors serveis a les persones que en gaudeixen i que en són usuàries.
Després de l'acord del Parlament que impedia aquest traspàs, el Govern va establir una fòrmula per impulsar la co-gestió amb les administracions locals, la qual cosa vam valorar positivament. Era un pas endavant.
En aquest moment, des de la lleialtat institucional i la confiança mútua, esperem que des del diàleg i el respecte poguem trobar conjuntament entre el govern català i els ajuntaments la forma més adient perquè els ciutadans i ciutadanes que utilitzen aquests equipaments cívics puguin tenir el millor servei possible.

12/2/07

Gràcies per participar a la ciutat

Aquest dissabte hem fet la visita territorial anomenada "Discussió Ciutadana d'Actuacions al Territori". Ha estat el moment en què les persones que durant tot l'any col·laboren des dels diferents òrgans de participació que promou l'Ajuntament en tots els àmbits d'actuació veuen sobre el terreny com s'han materialitzat les seves propostes i aportacions.
A tots i a totes us vull donar les gràcies i animar-vos a continuar treballant plegats per consolidar Sabadell com una ciutat que treballa, que és oberta, que és emprenedora, que té empenta, que és tenaç, acollidora, amable, apassionada, que té il·lusió i que s'emociona amb el seu futur.
Gràcies per la vostra participació, pel vostre temps i, sobretot, per la vostra estima per la ciutat.

10/2/07

Del Principal al Castell de Can Feu


La ciutat no és un espai aïllat, que conviu al marge i d’esquenes als aires dels temps. Sabadell va patir les conseqüències d’un creixement demogràfic desmesurat, per exemple, al 1963, amb més de 120.000 habitants la ciutat havia duplicat la població de 1950, i el 1974, amb 180.000, l’havia triplicada. La primera conseqüència evident és una expansió urbana produïda sense ordre ni concert.
Anys enrera no hi havia la preocupació actual pel valor patrimonial dels edificis. Els interessos globals eren d’altres i quedaven lluny els valors del medi ambient, dels espais naturals, de la preservació de la nostra identitat i dels nostres orígens.
Els temps han canviat i avui les ciutats són un espai per disposar de la millor qualitat de vida possible, gaudint de la cultura, d’entorns patrimonialment valuosos, d’espais de lleure i de natura. Aquesta és la ciutat del segle XXI, una ciutat que posa tots els esforços en recuperar el millor de la seva història i també en crear història des del present.
La Casa Duran, el Despatx Lluch, l’hostatgeria de la Salut, la Masia de Can Rull, els safareigs de la Creu Alta, Can Balsach, els Vapors Codina, el mercat de Sant Joan són el resultat d’aquesta nova inquietud de preservar i conservar el nostre patrimoni. De valorar els nostres tresors i perpetuar-los per a les generacions futures amb usos que donen resposta a les necessitats actual.
Una menció especial mereixen El Principal i el Castell de Can Feu. Amb el Principal hem recuperat l’únic teatre que ens quedava del segle XIX i un dels més antics de Catalunya. Però, sobretot, hem recobrat una part molt important dels records de milers i milers de sabadellencs i sabadellenques. El cinema amb encant però en procés de degradació d’abans, espai de records, d’intimitats i trobades... avui per primera vegada és un teatre amb un escenari adequat. Un espai que segueix sent un punt d’encontre, per començar a escriure els primers paràgrafs d’històries personals futures.
Ara comença una altra recuperació emblemàtica: la del Castell de Can Feu, que també forma part del tant enyorat bosc de Can Feu. Es tracta d’un edifici singular, que forma part del paisatge de la ciutat i que no podem permetre que sigui engolit per la història.
Avui estem obligats, per responsabilitat social, a aprendre de la història i apostar de forma decidida pels valors del benestar, la cultura, la conservació del medi ambient i patrimonial.
Diuen que la bellesa només està als ulls d’aquell qui estima, jo crec que el cor, la passió per una ciutat i les seves persones és segurament la millor guia per a prendre decisions encertades.
De fet, actualment el nombre d’elements protegits pel Pla de Protecció Patrimoni de Sabadell –arquitectònic, arqueològic i ambiental– és de 618, mentre que l’any 1988 era de només 161 elements –tan sols arquitectònics–. Un bon signe i la millor garantia per a conservar tot allò que no ens podem permetre el luxe de perdre amb el risc de sentir-nos estranys a casa nostra.
Del Principal al Castell de Can Feu hi ha un bon tram fet, un cim assolit per continuar caminant. Els nostres objectius ara han d’encaminar-se vers el Vapor Turull i la recuperació dels Molins del Ripoll.
Hannah Arendt, la filòsofa política més important del segle XX, deia que la tradició té a veure amb allò que decidim valorar i conservar per al futur. Fem de Sabadell una ciutat amb tradició que sap mirar cap al futur. Una ciutat que ens enorgulleixi perquè ens faci ser millors persones.

9/2/07

Vila Casas i Subirana, dos sabadellencs universals

Sabadell, la nostra ciutat, ha emmarcat moltes vides i les ha dotat dels mitjans necessaris perquè arribessin ben lluny gràcies al seu talent. Sabadell és el bressol de noms clau d’aquest segle com Joan Oliver, Teresa Claramunt, Pau Vila, Miquel Crusafont, Joan Vila Casas i Rafael Subirana.
Amb ben poc temps de diferència lamentem la pèrdua de dos talents excepcionals, un en el camp de l’art i la literatura i l’altre en el camp de la història i l’arqueologia.
Vila Casas ha tingut la generositat d’oferir-nos una obra prolífica i important perquè puguem atansar-nos-hi, comprendre-la i descobrir-la. No podem deixar escapar l’oportunitat de conèixer l’obra i la personalitat d’un dels artistes claus d’aquest segle.
Cal que el ritme trepidant del nostre dia a dia no ens tregui temps per a allò tan essencial com aproximar-nos als nostres sabadellencs universals. Des d’aquesta pàgina m’agradaria fer una crida amable, de seguidor convençut, per apropar-nos a la magnitud artística de Vila Casas.
Hem d’afegir-nos als milers d’admiradors i seguidors que té arreu del món, no podem deixar escapar l’oportunitat perquè a la seva ciutat, a casa seva, sigui més conegut i estimat que enlloc.
Vila Casas, tan universal i tan proper, va estudiar a l’Escola Industrial, va treballar a l’Elèctrica (després ABB), on va començar a pintar, i la seva primera exposició es va realitzar a l’Acadèmia de Belles Arts. A més, va exposar al Cercle Sabadellès i va ser l’autor de dos cartells de Festa Major... i, tot i que va ser a París on es va convertir en l’artista de l’alçada i profunditat que avui és, mai no va oblidar la seva terra.
Vila Casas va marxar a París amb un a reveure, i ara ha arribat l’hora de l’adéu tristament definitiu per aquest artista polièdric, capaç d’expressar-se a través de la pintura sobre superfícies tan dispars com la tela i el poliestirè, el gravat, la ceràmica, l’escultura i la literatura. I sobresortir sempre, i crear un llenguatge propi. Per exemple, amb les seves planimetries (composicions en què predomina l’estructuració espacial a base de xarxes i ritmes lineals). Avui és un pintor informalista indiscutible, col·locat per la crítica francesa al costat d’Antoni Tàpies o Pollock.
La Biblioteca Vapor Badia, sempre tan atenta al diàleg entre la cultura i la ciutat, ofereix obres de referència de Vila Casas i Subirana exposades a l’entrada, justament al costat del Sis-cents de Vila Casas. Una entrada a la cultura i un vehicle, l’escenari idoni per començar un viatge de fascinació cap a ambdós autors.
De Subirana us atraurà el seu coratge, el seu amor a la cultura, un gran arqueòleg que treballava, cada dia, llargues hores a la fàbrica metal·lúrgica de Cal Balciana. Autodidacte i de profund amor a la cultura, va aconseguir el respecte i reconeixement de científics com el Dr. Miquel Crusafont. Fill Adoptiu de Sabadell i Fill Predilecte d’Esparreguera, és una figura fonamental per endinsar-nos en la nostra història local.
Amb aquest article, modest i de profà en la matèria, no voldria cap altra cosa que transmetre l’entusiasme cap a un artista i un historiador la vida i el món dels quals comparteixen el mateix espai que el nostre. Reivindicant i valorant aquests sabadellencs que ens han deixat, reivindiquem i valorem la nostra ciutat i les seves persones. Una ciutat capaç de veure emergir personatges de la importància de Vila Casas i Subirana ha de ser, necessàriament, una ciutat que sap recordar i valorar els seus protagonistes.

8/2/07

Estreno el meu bloc


Avui estreno el meu bloc i voldria compartir amb vosaltres el sentiment de gratitud que tinc per Sabadell, pels ciutadans i ciutadanes que m’han permès ser el seu alcalde dipositant en mi la seva confiança. Em sento avui tan emocionat com el dia 1 de febrer en ser escollit per unanimitat, i per tercera vegada, el candidat del Partit dels Socialistes de Sabadell a l'alcaldia de la meva ciutat.
Vaig sentir la mateixa il·lusió i emoció que l'any 1999 quan els companys de projecte van confiar en mi per encapçalar la candidatura. Ara, prop de 8 anys després, em sento amb l'energia i la il·lusió renovades per tal de continuar treballant per la ciutat que tant estimem. Ara només em vénen al cap el munt de projectes que la ciutat té per endavant!
Deixeu-me compartir amb vosaltres el que vaig traslladar als companys i companyes que vam donar-me la seva confiança de forma unànime: hi ha molta feina per fer i no entraré en campanya fins el dia que correspongui. Esperen de nosaltres i, especialment de mi com el seu Alcalde, que treballem com ho hem fet fins ara: amb rigor, responsabilitat i eficàcia al servei dels interessos globals de ciutat.
Podeu estar convençuts que continuarem avançant en tot allò que la ciutat necessita i és mereix, que és molt!