Vila Casas i Subirana, dos sabadellencs universals

Sabadell, la nostra ciutat, ha emmarcat moltes vides i les ha dotat dels mitjans necessaris perquè arribessin ben lluny gràcies al seu talent. Sabadell és el bressol de noms clau d’aquest segle com Joan Oliver, Teresa Claramunt, Pau Vila, Miquel Crusafont, Joan Vila Casas i Rafael Subirana.
Amb ben poc temps de diferència lamentem la pèrdua de dos talents excepcionals, un en el camp de l’art i la literatura i l’altre en el camp de la història i l’arqueologia.
Vila Casas ha tingut la generositat d’oferir-nos una obra prolífica i important perquè puguem atansar-nos-hi, comprendre-la i descobrir-la. No podem deixar escapar l’oportunitat de conèixer l’obra i la personalitat d’un dels artistes claus d’aquest segle.
Cal que el ritme trepidant del nostre dia a dia no ens tregui temps per a allò tan essencial com aproximar-nos als nostres sabadellencs universals. Des d’aquesta pàgina m’agradaria fer una crida amable, de seguidor convençut, per apropar-nos a la magnitud artística de Vila Casas.
Hem d’afegir-nos als milers d’admiradors i seguidors que té arreu del món, no podem deixar escapar l’oportunitat perquè a la seva ciutat, a casa seva, sigui més conegut i estimat que enlloc.
Vila Casas, tan universal i tan proper, va estudiar a l’Escola Industrial, va treballar a l’Elèctrica (després ABB), on va començar a pintar, i la seva primera exposició es va realitzar a l’Acadèmia de Belles Arts. A més, va exposar al Cercle Sabadellès i va ser l’autor de dos cartells de Festa Major... i, tot i que va ser a París on es va convertir en l’artista de l’alçada i profunditat que avui és, mai no va oblidar la seva terra.
Vila Casas va marxar a París amb un a reveure, i ara ha arribat l’hora de l’adéu tristament definitiu per aquest artista polièdric, capaç d’expressar-se a través de la pintura sobre superfícies tan dispars com la tela i el poliestirè, el gravat, la ceràmica, l’escultura i la literatura. I sobresortir sempre, i crear un llenguatge propi. Per exemple, amb les seves planimetries (composicions en què predomina l’estructuració espacial a base de xarxes i ritmes lineals). Avui és un pintor informalista indiscutible, col·locat per la crítica francesa al costat d’Antoni Tàpies o Pollock.
La Biblioteca Vapor Badia, sempre tan atenta al diàleg entre la cultura i la ciutat, ofereix obres de referència de Vila Casas i Subirana exposades a l’entrada, justament al costat del Sis-cents de Vila Casas. Una entrada a la cultura i un vehicle, l’escenari idoni per començar un viatge de fascinació cap a ambdós autors.
De Subirana us atraurà el seu coratge, el seu amor a la cultura, un gran arqueòleg que treballava, cada dia, llargues hores a la fàbrica metal·lúrgica de Cal Balciana. Autodidacte i de profund amor a la cultura, va aconseguir el respecte i reconeixement de científics com el Dr. Miquel Crusafont. Fill Adoptiu de Sabadell i Fill Predilecte d’Esparreguera, és una figura fonamental per endinsar-nos en la nostra història local.
Amb aquest article, modest i de profà en la matèria, no voldria cap altra cosa que transmetre l’entusiasme cap a un artista i un historiador la vida i el món dels quals comparteixen el mateix espai que el nostre. Reivindicant i valorant aquests sabadellencs que ens han deixat, reivindiquem i valorem la nostra ciutat i les seves persones. Una ciutat capaç de veure emergir personatges de la importància de Vila Casas i Subirana ha de ser, necessàriament, una ciutat que sap recordar i valorar els seus protagonistes.