Places d’educació infantil: deures fets

Avui el municipalisme català ha presentat, juntament amb el conseller d’Educació, Ernest Maragall, l’informe del compliment de la Llei 5/2004 al President del Parlament de Catalunya. Aquests “deures fets” suposen que els municipis i el Departament d’Educació hem tramitat 41.528 noves places d’escola bressol des del juliol de 2004, quan es va aprovar el Mapa de llars d’infants 2004-2008, que preveia la creació de 30.000 noves places d’educació infantil per a nens de 0 a 3 anys. Així doncs, les 41.528 places de llars d’infants suposen un 38% més que les previstes inicialment.

En total, som 494 els municipis que ens hem implicat en la creació de noves places de llars d’infants. Amb les 41.528 noves places, Catalunya ha doblat en quatre anys l’oferta pública de llars d’infants, passant del 15 al 30%. I el més important és que el Mapa de llars d’infants de Catalunya va ser aprovat pel Parlament de Catalunya a instàncies de la iniciativa legislativa popular, responent a una clara demanda social. I aquesta expansió, que ha donat resposta a una necessitat de la població, s’ha aconseguit gràcies a la col·laboració estreta del Departament d’Educació i els municipis de Catalunya. Avui hem demostrat, un cop més, que la política pot estar a prop de la ciutadania, i que podem donar resposta a les necessitats reals de les persones.

Això em porta a fer diferents reflexions. D’una banda, valorar l’elevat grau de resposta dels municipis pels molt bons resultats en l’aplicació conjunta Generalitat i Ajuntaments d’una política pública a favor de les famílies. Els municipis som els qui hem construït, gestionat i portat el funcionament del servei de les escoles bressol. Això és una fita història per a l’elevat nombre de noves escoles bressol adreçades a la primera infància i per a les famílies; per tal d’aconseguir la conciliació de la vida familiar i laboral, especialment per a les dones.

I una última reflexió: els Ajuntaments hem aportat un finançament total igual o superior al de la Generalitat. Per això, acceptem i considerem oportú plantejar la necessitat d’un segon Pla de creació de noves places publiques d’Escoles Bressol, però només si es plantegen nous mòduls econòmics, i nous paràmetres que permetin als ajuntaments fer front a aquest repte, perquè amb la situació econòmica actual no és possible.