30 anys de Constitució

Totes les coses importants susciten controvèrsies, només les coses insignificants passen desapercebudes. La Constitució espanyola no és una excepció en aquest país que sovint, potser massa sovint, pateix tant de grans amors i com de grans odis, quan el més realista i just és reconèixer els mèrits i, a la vegada, millorar tot el que sigui possible.

A través de la nostra Constitució es van reconèixer per primera vegada no només les regions sinó també les nacionalitats d’Espanya, un reconeixement explícit per la cultura pròpia de Catalunya.

Gràcies a la Constitució el nostre país es va fer més just. S’acabaven, per fi, les discriminacions ja que, per primera vegada, tots els espanyols són considerats iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Finalment, segons quines pràctiques abusives ja no només eren il·legals sinó que eren inconstitucionals, és a dir, la llei de les lleis ho prohibia.

La Constitució va suposar unes garanties socials, personals, comunitàries insospitades abans. Enyoro també, d’aquella època, el gran projecte col·lectiu que suposava per a tot l’Estat. L’engrescament, la il·lusió, la confiança mútua i la col·laboració unida i desinteressada, que, malauradament, ara ens falta recuperar. Avui ens cal tornar a sentir que formem part d’un mateix destí tal i com vam viure durant la transició política.

Què la Constitució es pot i s’ha de reformar? Totalment d’acord, hem d’adaptar la Carta Magna al present, i fer-ho buscant i fent possible el mateix nivell de consens polític que va fer possible la seva creació.

Finalment, constatar que la Constitució espanyola és la més llarga de totes les constitucions que ha tingut el nostre país i que l’ha acompanyat en el seu progrés social i polític. Però de ben segur això no hauria pogut ser així sense temptatives prèvies, ben remarcables de la història. Hi van haver precedents a la Constitució de 1978, em refereixo a la Constitució de 1812 elaborada per les Corts de Cadis. A Sabadell tenim un carrer dedicat al general Lacy, que per aixecar-se en defensa d’aquesta constitució va morir afusellat.

Com sempre ens hem de nodrir de la millor sàbia del passat per créixer des del present en la direcció que els nostres avantpassats somiaven: no decebre el millor esperit humanista i de consens social que ens precedeix i que tantes conquestes socials ha fet possible.

La Constitució som tots i totes quan exercim els drets de ciutadania, quan votem, protestem, ens reunim, ens associem i complim les lleis sorgides de la majoria. També a nivell municipal la conquesta de la democràcia i la Constitució van significar alternança i elecció dels càrrecs locals, dret a fer propostes i en definitiva, millorar entre tothom la ciutat.

Va costar molt guanyar el dret de votar i tot i ser legítima l'abstenció i el vot en blanc, hem de fer un esforç per a obrir més les institucions, per a facilitar encara més la participació, que tothom es senti escoltat, que ningú desisteixi de votar per frustració. També es cert que hi ha corrents d'indiferència vers els projectes col·lectius i ciutadans, és el individualisme que allunya algunes persones de les urnes, però de ben cert, mai cap societat s'ha construït des de la indiferència. L'exemple d'Obama als EEUU demostra que es pot superar l'abstenció, l'experiència demostra que la democràcia es ben viva en aquell país, amb uns xifres de participació a les darreres eleccions sense precedents en els darrers anys.

Tenim pluralisme i hem guanyat el dret de vot que no tenen a molts països del món.

Cal mirar enrera per retre homenatge a tantes persones que van deixar la vida i molts anys a la presó per a poder arribar on avui som, poder anar a eleccions, tenir el dret a l'oposició i el respecte a les minories.

Cal mirar endavant i valorant el que hem aconseguit, seguir millorant la nostra democràcia, i això no son sols textos institucionals, vol dir la Llei de Dependència o vol dir el nou Metro de Sabadell o l’Ambulatori de la Concòrdia. Les obres dels governs s'encarnen en els serveis a les persones, de la construcció de residències per la gent gran fins a escoles i els serveis sanitaris universals que instaurà el malaurat Ernest Lluch.

Aquesta es la Constitució que celebrem amb 30 anys de pau, de justícia i llibertat. Però, hem de continuar caminant en la construcció del futur de la societat que tots i cadascun de nosaltres volem. La Constitució, evidentment, no és el punt i final.